El meu petit miracle: Victòria

Quan fa uns anys vem començar a buscar un segon fill mai vem arribar a pensar que passariem per tot el que hem passat. Només quan de veritat vius segons quines situacions ets capaç de posar-te a la pell d'algú i, tot i així, les experiències mai no són iguals.

Fa més de cinc anys, la meva parella i jo, vem començar un llarg camí, infructuós, sense èxit, del tot desesperançador i molt trist. Tant que va arribar un moment que vem llençar la tovallola i vem decidir, amb més pena que glòria, resignar-nos a no poder tenir més fills. I just quan ens comencem a oblidar, o, millor dit, a fer-nos càrrec de que ja no hi haurà més menuts a casa, va arribar la sorpresa més inesperada que mai ens haguessim esperat: estava embarassada.

No va caldre pensar noms, jo sabia que seria una nena. Ves a saber perquè, però quelcom dins meu, una veueta suau i tendre, em deia que seria així. Era el nostre petit miracle, la nostra Victòria.

Ara escric això amb llàgrimes als ulls, ben emocionada i, alhora, molt, però que molt feliç. La Victòria ja fa 8 dies que és amb nosaltres, ens ha omplert tots els cors: el meu, el del seu pare, i sobre tot, el del seu germà Lluís. Aquesta petita ha dut alegria, felicitat, però també molta esperança. Esperança en seguir creient que no hi ha res impossible i que, quan menys t'ho esperes, alló que més desitges, pot fer-se realitat. És per aixó que, des d'aquest humild blog, vull enviar un petit i discret missatge a totes aquelles dones que volen ser mares i no ho aconsegueixen, dient-lis que no es rendeixin mai perque potser la seva victòria està per arribar d'una manera o d'una altra.

I ara us presento el meu petit miracle, la meva Victòria...

No us sembla un angelet?

(Para leer en castellano, por favor, utiliza el traductor. ¡Gracias!)

Recordant New York...

Aquests dies que començo a estar una mica més tranquila de feina, m'he dedicat a recuperar fotografies de viatges passats. Al Nadal del 2011 vem estar a New York, una ciutat extraordinària de la que vaig venir més que enamorada. M'ha agradat seure davant l'ordinador i triar i editar per pur plaer, sense pressa, cosa que no es pot fer quan et dediques a la fotografia com a professió i l'entrega als clients és el més important i principal.

Començo a estar ja una mica cansada, la panxa cada cop és més gran i la Victòria sembla que comença a tenir ganes de sortir. Però com encara li queden unes horetes de forn per estar ben cuita, haurem d'anar passant el temps com poguem.

Us recordo que si voleu una sessió de cara a l'estiu d'embarassada, nadó o infantil, més val que m'envieu un correu el més aviat possible ja que començo a tenir l'agenda més que plena i és possible que, si espereu molt, haurem de passar al setembre com a mínim. I ni us imagineu les ganes que tinc de tornar a agafar la càmera!!

I sobre el que us deia de New York, aquí us deixo una petita mostra del que vaig dur d'allà... Si no hi heu estat mai, no us ho penseu, hi heu d'anar. És una ciutat que té de tot per a tots els gustos.

* * * * * * * * * * *